És una sort que puguem disposar d’una nova edició d’El llit isabelí, de la Carme Guasch i, perquè veieu que aquesta és una afirmació amb fonament, us donaré 10 raons per les quals us recomano la seva lectura:

1.     Per la pròpia autora, una  figuerenca rellevant dins la literatura catalana que ja podem començar a considerar clàssica. Va tenir relació amb les germanes Vayreda, Carles Fages de Climent, M. Àngels Anglada, i amb l’ambient intel·lectual de l’Empordà dels anys 60, 70 i 80. Va ser reconeguda com a escriptora, guardonada amb els premis Ciutat d’Olot de poesia i els premis de narrativa Narcís Oller o el Víctor Català i va cultivar la poesia (Vint-i-cinc sonets i un dia, Amat i Amic o Interiors entre altres), la novel·la (Trena de cendra) i la narrativa breu (Situacions insulars i El llit isabelí). 

 

2.    Perquè és un recull de contes i ja és hora que reivindiquem aquest gènere poc apreciat. Tenim una excel·lent tradició contística a casa nostra: Pere Calders, Mercè Rodoreda, Víctor Català, Jesús Montcada... sovint més oblidada del que ens agradaria. D’una naturalesa diferent a la novel·la, el relat breu és intens i representa tota un univers en si mateix; paga la pena dedicar-li l’atenció que es mereix.

 

3.    Perquè és un llibre de plenitud. Quan Carme Guasch publica El llit isabelí, té 66 anys. Ha escrit molt, ha publicat poesia i novel·la, i ha viscut experiències dures com la mort del marit i l’enfrontament a la soledat. Els contes d’ El llit isabelí són relats escrits des de la maduresa, des de la veu pròpia sòlidament construïda. L’estil és fluid i la manera de narrar denota un domini destre de la llengua i de la construcció literària, un desig de fer brillar els mots sense ostentació, sense que es noti, amb un art que amaga l’artifici i que ofereix una prosa que llisca oportunament i que, sense que es vegi a ull nu, es nota treballada.

 

4.    Perquè El llit isabelí forma part d’un món, el de la Carme Guasch; té alguna cosa d’autoreferencial. Això, si no hem llegit altres volums de l’autora, pot semblar de poca importància. Però si coneixem una mica la seva obra, veurem que tots els seus llibres conformen un univers, comparteixen unes característiques comunes: un món quotidià, uns personatges sovint menys feliços del que voldrien, un fort sentiment d’enyor per la bonança perduda, unes referències culturals sobre art, pintura, música... El llit isabelí no és una peça aïllada sinó que és una peça del planeta Guasch i encara que això, com a lectors, ens pugui semblar secundari, sí que fa que l’obra no sigui una història òrfena, sinó que la entrelliga a un corpus d’una coherència que notarem en la lectura.

 

5.    Perquè dona veu a les dones. Moltes de les protagonistes dels relats són femenines, però sense que aquest fet comporti cap mena de determinisme. Les protagonistes són majoritàriament dones, moltes d’elles ja de mitjana edat (tot i que també hi ha homes protagonistes i noies joves), dones que han viscut prou per entendre el que la vida pot donar de sí, que ja saben que no existeixen els paradisos i que és difícil la construcció del món ideal que se somia des de la innocència de la joventut. Són protagonistes madures, amb esquerdes, que accepten o lluiten o es resignen a les seves circumstàncies, i això ens els fa sentir properes.

 

6.    Perquè posa l’accent en el factor humà. El pes dels personatges és important, en els relats, més que l’acció en sí, que de vegades és molt mínima. Hi ha tot un contrast constant entre el món de fora (on el que passa és, de vegades, insignificant: una visita al terapeuta, un prometatge, una passejada per la casa i el jardí, un sopar i una pel·lícula...) i el món de dins, on veiem l’interior d’aquestes protagonistes, tan introspectiu, on descobrim uns caràcters que pensen, senten i s’enfronten a les pròpies pors, obsessions, dimonis, desitjos, que de vegades no acaben de comprendre bé i no saben tampoc ben bé com resoldre. 

 

7.    Per la subtilesa de la seva coherència que, com a correlat d’aquests personatges introspectius, ens ofereix espais interiors. Hi ha poques escenes externes, l’acció sol ser recollida, moltes vegades dins l’àmbit domèstic, el regne íntim dels personatges, on veiem la seva relació amb els objectes i els espais. Aquesta atmosfera tancada, closa, que de vegades els protegeix i que de vegades els asfixia, diu molt dels propis protagonistes. 

 

8.    Perquè ens parla de passions humanes: de desig, d’enveja, d’obsessió, d’odi, d’amor… I, per sobre de totes elles, n’hi ha una que travessa pràcticament tots els relats: un cert sentiment d’insatisfacció, com si els personatges no acabessin de sortir-se’n en la seva recerca de la felicitat. De vegades aquesta insatisfacció és tractada amb cruesa, pietat o desesperació, però també hi trobem alguns tocs d’humor, una mirada irònica que ens fa somriure davant de l’engany, la ingenuïtat o la tendresa que trobem en alguns relats.

 

9.    Perquè és un recull que, malgrat tenir un element vertebrador, planteja deu narracions diferents, amb protagonistes variats i situacions diverses (un majordom, uns acabats de casar, una anciana a punt de morir, una noia que va al psicoanalista, una parella que malda per tenir una mica d’intimitat...) i que permeten a l’autora explorar molts dels aspectes i facetes d’aquesta vida humana que tant ens compliquem i que, com dèiem abans, moltes vegades bull més dins dels nostres caps que fora.

 

10. Perquè, malgrat tots els relats són diferents, hi ha un element transversal a tots ells: el llit. El llit és territori de gaudi, de fàstic, de delicte, de confessió... a vegades és un llit isabelí, altres amb capçal i Sant Crist, altres és un llit de barrots, o d’habitació d’hotel o d’hospital, pot ser un divan o una llitera de sala d’operacions, però sempre és un espai central en les narracions. 

Diuen que al llit s’hi va a dormir, a estimar-se o a morir; en els jaços d’El llit isabelí hi trobareu dones que parlen, que pensen, que se senten reconfortades, que anhelen, que estan pesaroses, que s’atemoreixen, que maquinen, que se saben definitivament soles... Tot un món en horitzontal per explorar.

M. Mercè Cuartiella, escriptora